Moviment lliure i activitat autònoma

Moviment lliure nadó

Al darrer post de Pedagogia Poètica vam estar parlant dels espais de joc preparats. He trobat necessari continuar aquest diàleg parlant de moviment lliure i activitat autònoma. Aquests dos aspectes són un binomi inseparable que parla de benestar, seguretat i confiança.

L’infant és competent de manera innata

A l’anterior article vèiem com un nadó recent nascut arribava al pit de la mare per ell mateix i començava a mamar. Aquest és un clar exemple de la competència dels infants des que neixen. En cada etapa de la seva vida l’infant té una capacitat d’autonomia que li permet desenvolupar-se per ell mateix .

Així doncs podem oferir-li un entorn on pugui posar-se a prova i enriquir els seus coneixements. No es tracta de convidar-lo  ni  d’ensenyar-li a fer determinades coses. Es tracta de crear un entorn suggerent, provocador, que generi interès en l’infant per interactuar i proposar-se nous reptes constantment.

Quan l’infant està preparat per actuar ho fa amb seguretat i consciència. Com que la iniciativa ha sorgit d’ell, l’aprenentatge tindrà un valor especialment significatiu en el seu desenvolupament. També serà conscient d’allò que és capaç de fer autònomament. Aquesta vivència aporta a l’infant consciència, benestar i confiança en ell mateix. 

Beneficis de moure’s en llibertat

Podríem dir que la llibertat de moviment aporta benestar a 3 nivells:

  • Benestar físic: l’infant té la possibilitat de moure’s al seu ritme i manera, sense haver de ser forçat a posicions que no domina. Així, l’alliberem de les tensions innecessàries de mantenir-se assegut, per exemple, fent una força que l’impedeix centrar-se en el seu joc. Tampoc el privem de canviar de posició. Aquesta és una acció constant en els infants que comencen a voltejar-se i desplaçar-se de diverses maneres. És també senyal de bona salut postural, de flexibilitat i riquesa motriu.
  • Benestar psíquic: la disponibilitat i la possibilitat de moure’s en llibertat li aporten tranquil·litat i serenor. Desenvolupant-se per ell mateix prèn consciència del seu cos i de tot allò que pot fer amb ell. Aquesta consciència i saviesa el dotaran de les eines necessàries per afrontar els riscos amb prudència i assumir aquells reptes que no el posin en perill.
  • Benestar emocional: quan creiem en la capacitat de l’infant de moure’s lliurement confiem en les seves capacitats. Aquesta mirada el nodreix de confiança i l’encoratja a superar els reptes i dificultats amb els quals s’anirà trobant.

L’adult com a part de l’entorn

Com a adults, hem de ser sempre presents perquè els infants puguin desenvolupar-se de manera sana i harmoniosa. Però pel que fa al joc i al desenvolupament no és necessària la nostra intervenció directa. El nostre paper pot centrar-se en vetllar per un entorn adequat que possibiliti el desplegament de l’infant amb tot el seu potencial.

Aquesta perspectiva suposa un canvi en la mirada i en la relació infant-adult. L’infant és competent, té un entorn adequat i per tant no necessitarà de l’atenció i distracció constant de l’adult. L’adult, lliure de la pressió d’haver de jugar amb l’infant constantment pot destinar un temps a observar-lo. Aquesta observació parla d’un interès cap al fer i la saviesa de l’infant. Aquest nou rol ofereix a l’adult la possibilitat de conèixer quins són els gustos i preferències de l’infant. Es tracta d’una sensibilitat que parla d’un interès sincer en l’infant i en la seva manera de fer.

Com afavorir el moviment lliure?

El moviment lliure suposa per a l’infant una gran dosi de benestar. Durant els primers mesos, l’espai més segur i adequat és el seu bressol, o una zona relativament tova i delimitada, on l’infant tingui espai per moure els braços i les cames lliurement, col·locat panxa enlaire. Aquesta és la posició més saludable i còmoda per al nadó.

El desenvolupament motriu de l’infant

L’esquena està relaxada, el cap recolzat i les cames i braços lliures. Des d’aquesta disponibilitat podrà moure les extremitats, les espatlles, els malucs i el cap. A l’inici els moviments amb les mans són involuntaris, fins que el nadó les descobreix com a seves i s’esforça per controlar-les. És llavors quan comencen les tentatives d’agafar la tela, el dudú o el llençol del seu llitet.

infant moviment lliure
Variacions de la posició de costat. Klara Pap. Font: Google

Més tard, el nadó serà capaç de voltejar-se i col·locar-se de bocaterrosa, posició de la qual inicialment no sabrà sortir-ne sol i haurem de tornar-lo a la posició inicial. Aquesta pot ser una etapa intensa en la vida del nadó, ja que constantment es posa panxa a terra i es cansa amb facilitat, sobretot a l’inici. Ha de fer molta força amb els braços, també amb l’esquena per sostenir el cap recte.

Després començarà a girar sobre sí mateix, a pivotar, moment en què serà interessant oferir-li objectes al voltant de tot el seu cos. A aquestes alçades té ja un bon control de les seves mans, així que també li podrem oferir sonalls, culleres de fusta, flameres (metàl·liques o també de silicona per exemple) i altres elements senzills, preferiblement de materials naturals.

Posteriorment l’infant començarà a reptar. En el seu moviment cercarà petites alçades sobre les quals recolzar-se i fins i tot enfilar-se. Posteriorment començarà a assajar la posició de genolls. Aquesta nova conquesta el portarà a gatejar i també a asseure’s. Amb l’ajuda de punts de suport començarà també a posar-se dret, i finalment es deixarà anar i caminarà. 

En tot aquest procés existeixen un bon nombre de posicions intermitges com estirat de costat, semi assegut o dret de genolls, com pot apreciar-se en el següent dibuix:

Moviment lliure posicions
Moviment lliure. De la posició inicial a la marxa. Klara Pap. Font: Google

Ritmes individuals i propis

És molt important tenir en compte que cada infant té un ritme i manera de ser pròpies. Habitualment, els infants que es mouen lliurement solen seure, gatejar i caminar més tard del que socialment estem acostumades a pensar i veure. Per tant, no hem de preocupar-nos si un nadó de 18 mesos, perfectament sa, encara no camina.

Pot ser que aquesta mirada no sigui la més estesa en el nostre entorn. En cas que així sigui, us recomano que us informeu, llegiu i definiu clarament el vostre criteri vers com voleu acompanyar la vostra criatura. Quan tenim clara la nostra posició i mirada ens enfortim. Quan dubtem pot ser molt interessant seure i pensar què volem, i com ho volem dur a terme.

Si voleu més informació sobre moviment lliure us facilito un parell de lectures:

Movimientos libres. Actividades autónomas (Ser padres) És un petit monogràfic de senzilla lectura, encarat a pares i mares. Crec que pot ser una molt bona eina per resoldre alguns dubtes.

Moverse en libertad: Desarrollo de la psicomotricidad global Escrit per la Dra Emmi Pikler. Aquest llibre és de caire molt tècnic, més adequat per a professionals que vulguin conèixer més detalladament els estudis d’Emmi Pikler. Va investigar i estudiar sobre la motricitat i les cures dels infants petits durant tota la seva carrera professional. Podeu conèixer la seva biografia clicant el següent enllaç.

5 respostes a «Moviment lliure i activitat autònoma»

  1. Una de les coses meravelloses de la meva feina és trobar-me amb persones fantàstiques com vosaltres en assesoraments! I una de les coses meravelloses que té les xarxes socials és trobar aquest fantàstic blog! Sóc la Laura dels Tres Pins de Roquetes! Una abraçada ben forta i enhorabona per l’arribada del Bru!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *